Notes sobre la vida de la Venerable
Lliberada Ferrarons (1803-1842)

Parlar de Lliberada, és referir-se a una dona, obrera, pobre i malalta. Que ens presideix, no obstant, des d'aquesta galeria d'olotins il·lustres de l'Ajuntament d'Olot, el retrat de la qual hi fou col·locat l'any 1942, en ocasió del centenari de la seva mort.
A partir d'aquell any 1942 es començà el procés de beatificació ben encaminat. Abans s'havien fet gestions i aportat documents amb molt d'interès desvinculades, però, de les normes establertes pel cas.
En unes breus notes ens referim a Lliberada per al seu millor coneixement.

La família Ferrarons estigué formada per Joan Ferrarons i Trias i Teresa Vivés i Coll, un matrimoni del qual en nasqueren vuit fills, cinc dels quals tingueren una vida molt breu o que visqueren molts pocs anys. En cinqué lloc, el dia 19 d'abril de 1803, nasqué Lliberada que esdevingué la gran de la fillada.
Al batejar Lliberada se li imposà aquest nom que era el de la seva padrina, la seva tia, Lliberada Biern i Vivés. Endemés, el nom de Margarida que era el de l'àvia materna i el de Rosa, el de l'àvia paterna. És a dir, que la família Ferrarons seguia el costum clàssic de les famílies del nostre país. No cal, doncs, buscar significats relacionats amb aquests noms com si es busqués una predestinació. Els Ferrarons eren, absolutament, gent normal.
De primer, visqueren al carrer de Sant Miquel, on hi vivien molts camperols, llavors que res hi havia urbanitzat al llarg de la carretera de les Tries. Més tard es traslladaren al carrer de Sant Bernat, fora de la muralla que encerclava la vila. No fou fins l'any 1839, en les postrimeries de la primera guerra carlina a Catalunya, que passaren a una casa del carrer de la Mosca, dins el clos urbà. Avancem, per més claretat, que el nom d'aquest carrer fou canviat a petició dels veïns, l'any 1928, pel de Lliberada Ferrarons. En la casa número 11 hi ha una làpida que recorda el primer centenari de la defunció de la serventa de Déu. Era el 21 de juny de 1942.

El 15 de juliol de 1816, morí el pare de Lliberada després de llarga malaltia. Sembla que s'acudí a la mendicitat. Aquest aspecte no queda massa concret. Ara, Lliberada als seus 13 anys començà a treballar a la fàbrica de Roure, Fontcoberta i Batlló, establerta al molí d'en Compte dins el terme municipal de Sant Joan les Fonts.
Llavors, el treball infantil era permés. Una topografia mèdica del Dr. Torà, ens informa que a Olot hi havia 2.353 màquines a la indústria tèxtil que donaven treball a 1.460 homes, 3.386 dones i 1.600 nois i que es treballaven 12 o 14 hores de jornal. A mitjan segle XIX es lluitava per limitar a 10 hores la jornada de les dones menors de 23 anys, que eren el 80% de les operàries i per prohibir el treball nocturn a les noies menors de 18 anys.
La pobresa era estructural. Res hi feia el progrés o la crisi, és a dir, la conjuntura que es vivia. Hi havia pobres sense gaire esperança de rescat. La nena Ferrarons, començava, prematurament, la seva vida d'obrera, víctima d'un liberalisme ferotge.

El 1820, als 17 anys, Lliberada pogué treballar a Olot, a la fàbrica de Domènec Jou, al barri del pont de Santa Magdalena amb la feina de labors a mà sobre cotó. No sembla que Lliberada hagués estat filadora i menys, teixidora. Els telers a mà eren més propis per a homes per la força que es requeria per fer-los funcionar.
Més aviat treballà en bobinats i debanats feina en la qual era responsable d'un grup d'operàries.
L'any 1823, als 20 anys, passà a la fàbrica d'Antoni Carbó amb facilitats horàries donades les seves evidents limitacions.
Aquestes limitacions palesaven que la malaltia havia avançat i la vida de Lliberada es feia feixuga. De quina malaltia?
El doctor Joaquim Danés, de bona memòria, a través dels certificats que deixaren els metges que havien atès a Lliberada, Drs. Prat, Llorens i Gelabert, en deduí que es tractà d'un quist hidatídic que, en fer-se gros, ocasionava complicacions als aparells circulatori, digestiu i respiratori. La malaltia l'originava un cuc que en estat adult es troba en les ovelles, les cabres i els gossos. En passar al cos humà es queda enquistat. La propagació es produeix en menjar verdures que estiguin contaminades. Actualment hi hauria tractament quirúrgic com més precoç millor que elimina el mal i evita la mort. Al temps de Lliberada, però, faltaven una cinquantena d'anys per l'arribada de la cirurgia.

Tornant a la fàbrica Carbó hem de fer constar que se n'explica un fet prodigiós. La nena Carbó que tenia dificultats per caminar, va anar tota sola a portar un objecte a la seva mare per indicació de Lliberada.
D'aquesta fàbrica en plegà a la primavera de l'any 1829 i no hi pogué tornar més. Tot i que pogué fer alguna sortida esporàdica, la vigília de Reis de l'any 1830, quedà enllitada fins a la seva defunció ocorreguda el dia 21 de juny de 1842, quan tenia 39 anys.
S'havia acabat la vida terrenal de Lliberada, la fervent devota de la Santíssima Trinitat. Per això portem a aquestes notes una invocació preferida d'ella: Crec en la Santíssima Trinitat, espero en la Santíssima Trinitat, amo la Santíssima Trinitat, desitjo veure la Santíssima Trinitat. Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, deslliureu-nos, Senyor, de tot mal.

Aquesta és, a grans trets, la vida de la nostra Lliberada, anomenada per primera vegada serventa de Déu pel Dr. Esteve Ferrer, rector que fou de Sant Esteve d'Olot, en redactar, l'any 1898, l'estela de marbre blanc en la cripta de la via de Santa Marta.
L'any 1966 i sota la presidència del llavors bisbe de Girona, Dr. Narcís Jubany -q.e.p.r.- foren exhumades les restes de Lliberada per traslladar-les del cementiri al temple de Sant Esteve, dipositades en una fornícula oberta a la paret del creuer al costat de l'altar del Santíssim Sagrament, tancat amb una làpida de marbre gris amb la inscripció: Lliberada Ferrarons Vivés/ 1803-1842/ 19 de juny de 1966. Dintre de l'arqueta que conté les restes, s'hi acompanyà un escrit amb les dades principals de la vida de la serventa de Déu.

La causa de beatificació de Lliberada ha arribat a la redacció de la Positio super virtutidis un volum mecanografiat d'unes mil pàgines on s'hi recull tota la vida de Lliberada. Canónicament, però, és necessari un fet miraculós. Això vol dir, en definitiva, que tot està espectant aquest esperat fet extraordinari.
Algú ha arribat a dir: estem en vigilies de veure Lliberada als altars del món catòlic. Una vigília potser prou llarga mentrestant que es produeixi una gràcia per la qual es palesi la voluntat de Déu que nosaltres poguem venerar a Lliberada com a santa. No pas per un patrioterisme local exaltat sinó a glòria de Déu i en bé dels homes.

Article de Ramon Llongarriu i Monsalvatge

Per a la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la Causa de Canonització, ho podeu fer a: C.A.M (Caja de Ahorros del Mediterráneo) 2090.6964.83.0040068502